Los refugiados sirios: pasado, presente y ¿futuro?

Imagina tener que huir de tu hogar por culpa de la violencia, no tener adónde ir y ser invisible para la mayoría de la gente.

Son muchos los escenarios en los que se pueden dar estas situaciones, pero hoy en día existe una que necesita una llamada de atención especial: la realidad de los refugiados.

Millones de personas refugiadas se ven obligadas a emigrar a Europa, huyendo de las guerras y la pobreza que pueblan sus países. Pero ¿por qué?

606x340_312145

Refugiados llegando en lanchas a la isla de Lesbos, Grecia. Foto: www.euronews.com

Continue reading

Advertisements

Sóc, dic i faig el que tu vulguis

Penso en tu. En què ha estat de tu. Que el destí, vell amic de qui creu en forces superiors capaces de controlar els nostres actes, ha estat del teu favor durant tota la teva vida. Que tot i passar grans sacsejades, et trobes aquí, ara més dèbil que mai, però encara aquí. 

Jo em trobo amb tu. Tot i que estigui al costat del teu llit et trobo llunyana, evadida. Sí, àvia: et trobo apoltronada al llit amb els ulls clucs, sense saber on ets, ni el que vols, ni com et dius. Et toco per donar-te un petó i només fas que apartar-te. No vols res del teu voltant. Només et vols a tu. Siguis el que siguis. 

Sí, ha passat el temps. M’agradaria seguir pensant en el futur com ho faig cada vegada que em plantejo la meva vida, però veure’t a tu m’atura, em fa aminorar el pas. M’he adonat de com és el temps de preuat, que per a tu cada gota compta. Durant aquests últims 6 anys definitivament has deixat de ser el que eres. T’has immers en el teu món i ja no has gosat sortir. I tot el que havies estat? On queda? Em contestaré sola: per tu, en l’oblit. Un oblit etern, que no et permet plantejar-te res del que tens al voltant. M’agradaria saber què en penses de la situació en què vius. Però sobretot m’agradaria saber què voldries per a tu en aquest moment. Ningú més que tu ho sap.

És el moment de prendre decisions. Un moment dur en el que 3 adults d’edat avançada, els teus estimats fills, han de determinar el futur d’una senyora de 90. Quin és el següent pas? Tot està en les seves mans. Sigui el que sigui. Total, ets depenent. S’ha de tenir en compte, per això, que els teus fills porten 6 anys deixant de banda la seva vida familiar per entregar-te-la tota a tu. És per això que els ha sortit la possibilitat d’enviar-te a una residència. “Allà estarà atesa 24h al dia. Podrem anar a veure-la sempre que volguem”, diuen. Per a mi les intencions són unes altres: necessiteu un descans. Sí. Tenen tot el dret a descansar, com tenen tot el dret a fer amb l’àvia tot el que creguin necessari: sigui a millor o a pitjor. Perquè ella és depenent. 

És depenent per caminar, és depenent per menjar, és depenent per fer les seves necessitats, és depenent de totes les decisions que la resta pugui prendre per ella. La legitimitat, per tant, acaba en el moment en què no et pots valer per tu mateixa. La seva voluntat cau pels terres, els seus desitjos, que en tenia, es desvaneixen. 

Recordo que abans d’empitjorar havies demanat explícitament no marxar a cap altra lloc quan arribés el teu moment, que volies quedar-te a casa amb nosaltres. Que se n’ha fet d’això? No té legitimitat. Recordem que ets una persona depenent i que poden decidir per tu, inclús en els moments més difícils. Moments que encara no han arribat però arribaran. I algú decidirà què serà de tu: si estaràs en una habitació amb tot de comoditats i amb una atenció exhaustiva però sense tenir a prop els teus familiars, o bé si estaràs a casa sense una atenció molt professionalitzada però feta des de l’amor i el calor de la gent que t’estima. Si s’allargarà la teva vida artificalment o bé deixaran que t’apaguis lentament. Decisions difícils que tindran en tu conseqüències, que no entendràs però  patiràs. I sí: és difícil per a tots nosaltres posar-nos en el teu lloc, i en una societat tan caòtica, on ens obliguen a prendre decisions diàries i decisives, no ens plantegem les conseqüències morals que tenen les nostres actituds.

I ara, àvia, et recolliran i et portaran a la residència, sense que tu et puguis oposar ni puguis dir la teva. Així de senzill i dur alhora. I ara gaudiràs de les millors comoditats i els teus fills estaran contents. “És el millor que l’ha pogut passar”, diran. Se sentiran aliviats. Una alegria que de ben segur no comparteixes ni entens, però que els teus fills senten teva també, tot i que tu no ho haguessis volgut mai.

Firmat: la teva néta, que sempre ha volgut el mateix que tu.

abuelo-1