L’art d’ofendre

El llenguatge és quelcom que utilitzem diàriament en la nostra vida quotidiana; som éssers socials. No obstant això, som conscients de com l’utilitzem?

Les paraules tenen un gran poder, ja que amb elles es poden provocar reaccions emocionals en altres persones. Si bé cada expressió presenta el seu significat denotatiu (el concepte real al qual es refereixen), també sustenten un significat connotatiu (de caràcter subjectiu, en què s’associa la paraula amb altres significats).

Aquestes relacions, però, a vegades resulten tenir connotacions negatives.

En moltes ocasions, fem ús de certes paraules per expressar qualitats dolentes o per ofendre una altra persona, però en realitat els mots en si no tenen aquesta connotació negativa. Som les persones les que, amb el temps, hem associat la paraula en qüestió a un insult o, pel contrari, a un elogi. Per exemple, per què diem “mongol” a una persona que és ximple, si la paraula és el gentilici d’un individu nascut a Mongòlia? És que els mongols són tots ximples? És clar que no. I per què diem “gay” o “nenaza” a un noi que és més emocional o té comportaments més efeminats? És que ser gay és anormal, o tots els homes heterosexuals han de ser durs i forts? És clar que no.

Relacionat amb l’últim exemple, no és un descobriment que el llenguatge reforça la desigualtat de gènere.

Tant sigui per la no utilització del plural femení en la identificació de col·lectius (“professors”, en comptes de “professors i professores”) com en la formació d’insults i adjectius negatius. És habitual, doncs, utilitzar paraules com “conyàs” per designar esdeveniments avorrits i desagradables i, en canvi, quan se’ns presenta alguna cosa gratificant o agradable, la qualifiquem de “collonuda”.

El tema que estem tractant en aquest article no és cap novetat; és cert que s’han fet mil i un escrits criticant la utilització del llenguatge com a eina d’estructuració social. Tot i així, nosaltres ens voldríem centrar en el moment en què una persona rep un insult de les característiques esmentades en els paràgrafs anteriors.

Imagineu-vos que en una discussió tensa amb algú, us diuen “gay” o “lesbiana” per ferir-vos.

És evident que la persona que ha llençat l’atac li ha atorgat unes connotacions negatives (conscientment o inconscientment) a aquestes paraules. Però des del punt de vista de “l’insultat” podrien passar dues coses: per una banda, podria ser que realment fossis gay o lesbiana, per tant, això que t’estan dient és una realitat per a tu i no t’ho prendries com un insult (seria “l’insultant” qui identificaria aquesta paraula com quelcom negatiu, no “l’insultat”); per altra banda, podria ser que fossis heterosexual però, com que tu no t’identifiques, el fet d’utilitzar “gay” com un insult, ferir els teus sentiments seria en va.

És una cosa que la majoria de vegades fem inconscientment, perquè són paraules que fa molt temps que utilitzem amb aquestes connotacions.

És esforç de tots parar-se a pensar en aquests significats que han adquirit alguns mots, i veure que realment són paraules tan normals com “pastanaga” o “encenedor”.  

Després de realitzar aquesta petita reflexió, ens hem preguntat que passaria si atorguéssim connotacions negatives a paraules com “mechero”, “hijo de empresaria” o “zanahoria”. Com serien les discussions?  Semblarien absurdes?

–  Alex Barat, Judit Llauradó, Anna Salcedo i Mike Pérez.

Advertisements

2 thoughts on “L’art d’ofendre

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s