360º de realitat

Quan se’ns presenta una realitat tenim dues opcions: mirar directament o mirar cap a l’altra banda. Des de sempre ens han ensenyat que mirar cap a l’altra banda és quelcom negatiu. En realitat, cap de les dues opcions és bona o dolenta en sí, sinó que comporta que el nostre món queda afectat irremeiablement per aquesta decisió.

MIRAR A L’ALTRA BANDA

Mirar a l’altra banda comporta un distanciament de la realitat aparentIMG_3911. Significa enfocar la teva atenció a un punt diferent. Hi hauria dues raons principals per mirar a l’altra banda. Una d’elles seria per descobrir un món i unes situacions que normalment no coneixeríem. L’altra per evadir-nos de la realitat que es presenta i per assegurar-nos que res ni ningú la desestabilitzarà. Però per què prenem aquesta decisió? És per la por a allò desconegut? És per pròpia voluntat? És per la societat que ens envolta? 

Tal com afirma Berger en el seu llibre Invitació a la Sociologia  “Siguin les que siguin les nostres possibilitats i llibertats, mai no les assolirem mentre donem per descomptat que no hi ha altre món que el de ja m’està bé … La societat ens brinda unes coves calentones i relativament còmodes, dins les quals ens podem arrupir amb els nostres semblants, tot tocant els timbals per tal de no sentir udolar les hienes en plena nit. L’èxtasi consisteix a sortir fora de la cova, tot sol, nit endins.”

MIRAR DIRECTAMENT

Mirar directament assegura un lligam directe amb la realitat que se’ns presenta des d’un principi. A priori podríem pensar que aquesta és l’opció correcta. Però d’aquesta manera, estaríem assumint qIMG_3910ue la realitat no comporta alternatives ni reinterpretacions. Tot i això, aquesta no és plana ni lineal, sinó que es presenta en diverses formes. Mirar directament no ens assegura conèixer la realitat sinó conèixer una realitat. Potencialment podríem perdre una part tan gran d’aquesta que la concepció que en tindríem seria absolutament errònia.

ACCIÓ

És bo que, independentment de l’actitud que s’adopti, un mateix s’adoni que “l’altra banda” també existeix. Un cop en som conscients és quan podem començar a identificar l’origen i els perquès d’aquesta decisió. És probable que a aquesta s’hi hagi arribat després d’un procés reflexiu i deliberat, que esdevé una decisió conscient. Tot i això, molt probablement, la decisió sigui fruit d’un procés inconscient que formi part de la rutina de cadascú.

A continuació presentem un suport audiovisual que representa de manera no explícita l’actitud i la situació de mirar a l’altra banda. És un vídeo interactiu on el subjecte ha d’adoptar la realitat que es presenta i actuar com vegi convenient.

El vídeo s’ha de visualitzar amb Google Chrome.

Captura de pantalla 2016-04-28 a les 12.30.13

Després de veure el vídeo, si vols completar l’experiència de 360º,  fes clic  AQUÍ .

Per aquells que estiguin interessats, deixem l’enllaç a l’article que ens ha inspirat a fer aquest projecte audiovisual.


By: Núria Auberni, Sara Pardo, Pau Ros, Maria Rovira