De tant mirar a l’altra banda ens ha quedat el coll torçat

És cert que en la societat on vivim abunden els problemes i que per tal de sobreviure tendim a ignorar-los com bonament podem. És una horrible pràctica però resulta bàsica a l’hora de ser feliç, o millor dit: homeostàticament feliç. Així és com a la societat li va bé que sigui la gran massa de la població.

No cal anar a buscar grans catàstrofes com la crisi dels refugiats de Síria o el constant problema de la pobresa. Ni la ja quotidiana explotació per part d’empreses i països del primer món a territoris del anomenat “tercer món”.

Aquet mirar cap a l’altre banda, aquesta actitud del “això no va amb mi” és una constant en totes les activitats que es poden dur a terme durant el dia, des de cedir un seient al bus fins a quin menjar i roba comprem. En el moment en què els individus viuen aïllats i l’altruisme és més una font de desconfiança que un fet a elogiar, no sembla estrany que la gent s’adapti i segueixi aquestes conductes.

Agafem l’exemple del bus: Són ben coneguts els casos de somnolència sobtada que es donen quan una persona gran entra al vagó, És sempre que passa una embarassada pel davant que el mòbil es torna hipnotitzant i els ulls no s’hi poden desenganxar. És quan sona el repic d’unes crosses quan, literalment, mirem cap a una altra banda.

Com podem pensar en arreglar el món si ja no partim d’una base sòlida. Els grans conflictes no són culpa d’aquest empresari o aquell país, són un greu problema que existeix en la mateixa naturalesa de l’estructura i la organització social.

Ja ho heu tornat a fer, heu tornat a pensar: “ja està, no puc fer-hi res, es problema de la societat, què pot fer una sola persona davant tota una massa organitzada d’aquesta manera?”.

La societat no és una massa informe devoradora tal com la pinta Tocqueville. Cal recordar que la societat la conformem nosaltres, la gent. I si la massa resulta que esdevé informe i devoradora no és pas que un ens superior ho hagi decidit, és que hem adoptat aquesta consciència.

El primer pas és acceptar-ho, i arribar a comprendre que la societat no és una bombolla que ens aïlla de l’exterior, sinó més aviat una il·lusió. Adonar-se’n implica arribar a la conclusió que estem implicats en més problemes dels que ens pensem, que en definitiva, tot això “si que va amb nosaltres”.

DSC_0156

Foto: Pau Ros

Advertisements

2 thoughts on “De tant mirar a l’altra banda ens ha quedat el coll torçat

  1. Pingback: 360º de realitat | altrabanda

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s